Exposició “Caterina Albert / Víctor Català”


Del 25 de gener a l’11 de febrer, a l’espai dels laboratoris de Batxillerat de Centre d’Estudis Roca, podeu visitar l’exposició “Caterina Albert / Víctor Català”, organitzada per la Fundació Educare Instruendo en el marc del projecte “Tots els dies haurien de ser el dia de les dones del món” amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones.

Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud, una de les obres literàries cabdals del modernisme.

Filla d’una família de propietaris rurals, vsqué de la renda familiar al seu poble natal fins al 1904, que alternà l’Escala amb Barcelona. De formació autodidacta i dotada de gran sensibilitat, fou, des de petita, una gran lectora. Els coneixements que tenia d’italià i francès li permeteren ampliar les seves lectures. Viatjà per Europa, sobretot per Itàlia, cosa que incrementà la seva cultura. Féu temptatives com a escriptora des de molt jove, però no es donà a conèixer fins el 1898, essent premiada als Jocs Florals d’Olot pel monòleg La infanticida i el poema El llibre nou.

Com a poeta publicà El cant dels mesos (1901) i El llibre blanc (1905). Com a autora de teatre escriví peces tràgiques, recollides als volums Quatre monòlegs (1902) i Teatre inèdit (1967). Però on realment excel·lí fou en el terreny de la narrativa. L’any 1902 publicà el primer recull, Drames rurals, sota el pseudònim de Víctor Català, cosa que provocà certa polèmica sobre un tipus de literatura massa crua, que s’agreujà quan es descobrí que sota el pseudònim s’amagava una dona. La seva narrativa es pot dividir cronològicament en tres etapes. La primera abasta els anys 1902 al 1907, durant el quals publicà Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Caires vius (1907), i la novel·la Solitud (1905). Després dels atacs dels noucentistes contra els modernistes, el 1918 reprèn la seva producció amb la novel·la Un film (3.000 metres), publicada el 1920, La mare Balena (1920), Marines (1928) i Contrallums (1930). La tercera etapa s’inicia després de la superació de la guerra i de la mort de la seva mare, amb Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951).

El conjunt de la seva obra narrativa correspon al que s’ha anomenat “naturalisme rural” o “ruralisme”.

Leave a Reply

Your email address will not be published. aria-required='true'

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.